Archivos mensuales: abril 2014

Sight City 2014

El día 16 de mayo voy a ir al sight City, el evento más importante en alemania sobre la ceguera y discapacidad visual, donde se harán muchas presentaciones y exhibiciones de nuevos productos de ayuda para las personas ciegas en nuestra vida diaria.
Me recuerda a cuando fui en el año 2007 a Atlanta, para asistir al evento de la National Federation of the Blind. Es algo parecido pero aquí en Europa, en Alemania. Ya os contaré qué tal, aunque para esto todavía faltan 15 días. Por cierto, es en Frankfurt. Como si no hubiera ido ya suficientes veces a esta ciudad en los últimos meses… 😉

Mi primera clase de interpretación

Bueno, sé que es mi tercer post en el blog de hoy. Pero es que hoy han pasado muchas cosas.
Hoy he hecho mi primera clase de interpretación! He ido a la clase de conferencia simulada, que en teoría como estudiatne Erasmus solo tenía que hacer un resumen de lo que otros interpretaban. Pero resulta que ha venido la profe y dice: A ver tú que sabes alemán, vete a la cabina que hay una vacía.
Y bueno yo estaba algo inseguro. Pero al final me metí a itnerpretar y ha salido de coña, me ha encantado poder interpretar lo que otros dicen. Primero he empezado interpretando inglés y luego cambié al alemán, porque el que lo hacía en inglés se paraba mucho y me hacía perder el hilo de la conferencia. Pero al final me puse al alemán, que lo hacía mejor, y pude seguir bien.
Al final de la conferencia me han dicho que lo había hecho muy bien y que a partir de la semana que viene me van a poner en cabina a interpretar 😀 😀 😀 😀 😀 😀 😀 😀
Nada, solo quería compartir mi felicidad con vosotros, espero que esteis pasando un buen día y para los catalanes, feliç sant Jordi 😉

Siguiente objetivo: Aprender el camino de casa a la facultad sin autobús

Bueno, viendo que ahora voy a todas las facultades que tengo que ir sin problemas de movilidad, mi próximo objetivo es aprender el camino de casa a la facultad sin tener que coger el autobús.
A principio de Erasmus ya estuve practicando este recorrido, pero debido a mi falta de orientación, poca motivación y mi predisposición a verlo todo “negro” no fui capaz de hacer el recorrido… Así que ahora toca hacerlo otra vez y ser exitoso. 😉 ya os iré contando, no creo que sea muy difícil.

Entrevista en catalán que me han hecho en la Universidad Autónoma de Barcelona

Aquest és el meu primer post en català en aquest bloc. Us passo una entrevista que m’han fet uns membres de la Fundació Autònoma Solidària de la Universitat Autònoma de Barcelona. Es tracta d’una entrevista sobre la experiència erasmus amb una discapacitat.
Feliç sant Jordi a tothom 🙂

Nom i cognoms: Oriol Gómez sentis
Edat: 22
Estudis: Traducció i Interpretació, 3r curs
País i universitat de destinació: Saarland, Alemanya Universität des Saarlandes
Tipus de discapacitat: Ceguera total
1.Què et va empènyer a marxar? Amb quina edat ho vas fer? Com va ser la prèvia a marxar? (por, il·lusió, nervis…)
La raó més important és, òbviament, per aprendre. Hi ha molts estudiants que marxen d’Erasmus per poder anar de festa sense que els pares sàpiguen què fan… Perquè negar-ho. Parlant del tema dels pares, volia marxar perquè volia créixer. Aquí com a persona invident sempre hi ha la protecció dels pares, dels amics, que els costa deixar que una persona cega sigui més independent, marxi de viatge sol… Coses que compliquen el creixement personal. També volia marxar a Alemanya per millorar l’idioma i passar una experiència prolongada a un altre país europeu, per poder ampliar els meus horitzons de coneixement.

2.Vas anar-hi sol? T’hi van acompanyar? Com és el procés d’habituar-se a un país estranger?
La primera vegada m’hi van acompanyar, perquè vam anar de vacances per setmana santa l’any passat. Així vam veure com era la universitat i la ciutat, encara que en aquela època Saarbrücken estava molt deserta, ja que eren dies festius… Només hi havia un parell d’estudiants.
El dia 22 de setembre vam agafar l’avió per anar a Saarbrücken i deixar les més de 4 maletes que hi duiem.
El procés d’habituació és molt complicat, dir el contrari seria mentir. Al principi no coneixes a ningú, com a persona cega no saps com moure’t, no saps on hi ha parades d’autobús, estàs allà tancat a la universitat i no saps com sortir de la zona residencial… Però una vegada coneixes gent, preguntes una mica com està estructurada la uni, agafes el bastó i explores una mica tot és més fàcil. Encara me’n recordo que els primers dies tenia por inclús d’agafar l’autob´´us i anar a la ciutat perquè no coneixia res d’allà, però ara agafo l’autobús i vaig per la ciutat sense problemes. Jo diria que el primer mes és el pitjor.

3.Com valores l’experiència d’haver marxat? Què n’has après? Què t’ha aportat? (amics, estudis, noves experiències, pors…)

He fet amics, però és difícil fer amics vertaders, d’aquells amb els que pots confiar-ho tot. Encara que sí que he conegut bastanta gent amb la qual em considero propera. Experiències… moltes. Viatjar per moltes ciutats alemanyes, viure sol en un país estranger, parlar en alemany el dia sencer, sortides amb amics, un concert d’un dels meus grups alemanys preferits..
Pel que fa a les pors, doncs he millorat molt en aquest tema. Quan estava a barcelona em costava molt sortir de viatge o fins i tot anar a una altra ciutat que no coneixia, ara he arribat anar des de Saarbrücken (la petita ciutat del sud d’Alemanya a la que estic) fins a Hamburg, una ciutat del Nord a 13 hores de distància en tren regional.
També he perdut moltes altres pors, com una bona aprt de la timidesa que sempre m’havia caracteritzat, por a dir que no, por a demanar ajuda quan la necessito… La experiència Erasmus és una molt bona experiència, per descomptat.

4.De quins serveis o facilitats gaudies a la universitat de destí? Quines diferències vas trobar amb el servei del PIUNE de l’Autònoma? Estaven acostumats a rebre persones amb algun tipus de discapacitat?

La veritat és que no he trobat gaires serveis adaptats. Aquí no hi ha Piune, no hi ha servei d’escanejat de materials i era el primer estudiant invident de la majoria dels professors, però tampoc passa res. Sóc una persona que s’adapta bastant bé, sobretot si tinc els materials a ordinador. també em vaig comprar un escàner gran per poder escanejar els materials i així poder escanejar les 50 pàgines d’un llibre per una assignatura, etc.
Pel que fa a la mobilitat, aquí a Alemanya es paga l’entrenament per a invidents, i no hi ha un servei de transport com el del Piune. He utilitzat l’entrenament de mobilitat unes quantes vegades, òbviament he hagut de pagar, però ara ja no el necessito, crec que tinc prou autonomia per Saarbrücken i la universitat.

5.Amb quines complicacions t’has trobat durant tot el procés? Des del moment en què vas iniciar la sol·licitud, preparar les coses per marxar, arribar-hi, viure-hi, etc.

Bé, com ja he parlat en l’apartat anterior, em vaig trobar amb moltes dificultats els primers dies alhora de moure’,m per la universitat i la ciutat. També m’he trobat amb dificultats alhora d’imprimir, omplir i enviar els documents per correu postal, ja que algunes coses les he hagut d’omplir a mà i per això he necessitat ajuda d’altres amics que parléssin espanyol, perquè si no no sabrien llegir-me el que posaria als documents… Aquests han sigut els principals problemes, però una vegada vaig fer això, els problemes han anat disminuïnt fins al punt de que cada dia estic vivint amb més comoditat i menys preocupacions.

6.Pots afegir tot el que tinguis ganes d’explicar.
Només dir que animo a qualsevol persona amb discapacitat, sobretot amb ceguesa, a marxar d’intercanvi. Sé que és dur, perquè no és fàcil deixar la comoditat de casa i dels amics que coneixes de tota la vida… Però és una experiència gratificant que canviarà el futur de qualsevol persona per sempre, si la sap aprofitar…

Buen día

Bueno hoy ha sido un buen día.
He tenido que aprenderme el camino a una nueva facultad, que no es difícil. También he descubierto un camino alternativo al dichoso Sprachenzentrum, que ahora que han bloqueado las escaleras de fuera se me fue el camino que tenía aprendido a pique, pero hay otra alternativa por dentro del edificio c5.2 y luego el c5.4 que es el Sprachenzentrum está justo al frente. Bueno eso, lo que estaba diciendo.
He empezado el curso de traducción alemán-español de este semestre y me ha gustado mucho. Hemos hecho un texto para practicar un poco así sin diccionario y me ha salido bastante bien, de hecho he participado mucho dando sugerencias cómo traducir algo mejor y eso y y creo que le he caído bien al profe. 😉
Luego me he ido a comer algo y después de eso a la clase de inglés, de la cual acabo de regresar. Y ahora voy a mi casa, y veo que los majos de la junta de presidentes están regalando chocolates por pascua 😀 así que ahora toca comer chocolate. Mmmmmmmmmmmm!

Empiezan las clases

Bueno, después de unas cuantas semanas de vacaciones, ya vuelven a empezar las clases!
Me he apuntado a varios cursos, incluyendo un curso de cultura y geografía alemana, un curso de escritura académica en inglés, prácticas de interpretación y traducción alemán español y español alemán. ¡Espero aprobarlo todo igual que este último semestre!