Aquest \u00e9s el meu primer post en catal\u00e0 en aquest bloc. Us passo una entrevista que m’han fet uns membres de la Fundaci\u00f3 Aut\u00f2noma Solid\u00e0ria de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Es tracta d’una entrevista sobre la experi\u00e8ncia erasmus amb una discapacitat.
\nFeli\u00e7 sant Jordi a tothom \ud83d\ude42<\/p>\n
Nom i cognoms: Oriol G\u00f3mez sentis
\nEdat: 22
\nEstudis: Traducci\u00f3 i Interpretaci\u00f3, 3r curs
\nPa\u00eds i universitat de destinaci\u00f3: Saarland, Alemanya Universit\u00e4t des Saarlandes
\nTipus de discapacitat: Ceguera total
\n1.Qu\u00e8 et va emp\u00e8nyer a marxar? Amb quina edat ho vas fer? Com va ser la pr\u00e8via a marxar? (por, il\u00b7lusi\u00f3, nervis…)
\nLa ra\u00f3 m\u00e9s important \u00e9s, \u00f2bviament, per aprendre. Hi ha molts estudiants que marxen d’Erasmus per poder anar de festa sense que els pares s\u00e0piguen qu\u00e8 fan… Perqu\u00e8 negar-ho. Parlant del tema dels pares, volia marxar perqu\u00e8 volia cr\u00e9ixer. Aqu\u00ed com a persona invident sempre hi ha la protecci\u00f3 dels pares, dels amics, que els costa deixar que una persona cega sigui m\u00e9s independent, marxi de viatge sol… Coses que compliquen el creixement personal. Tamb\u00e9 volia marxar a Alemanya per millorar l’idioma i passar una experi\u00e8ncia prolongada a un altre pa\u00eds europeu, per poder ampliar els meus horitzons de coneixement.<\/p>\n
2.Vas anar-hi sol? T\u2019hi van acompanyar? Com \u00e9s el proc\u00e9s d\u2019habituar-se a un pa\u00eds estranger?
\nLa primera vegada m’hi van acompanyar, perqu\u00e8 vam anar de vacances per setmana santa l’any passat. Aix\u00ed vam veure com era la universitat i la ciutat, encara que en aquela \u00e8poca Saarbr\u00fccken estava molt deserta, ja que eren dies festius… Nom\u00e9s hi havia un parell d’estudiants.
\nEl dia 22 de setembre vam agafar l’avi\u00f3 per anar a Saarbr\u00fccken i deixar les m\u00e9s de 4 maletes que hi duiem.
\nEl proc\u00e9s d’habituaci\u00f3 \u00e9s molt complicat, dir el contrari seria mentir. Al principi no coneixes a ning\u00fa, com a persona cega no saps com moure’t, no saps on hi ha parades d’autob\u00fas, est\u00e0s all\u00e0 tancat a la universitat i no saps com sortir de la zona residencial… Per\u00f2 una vegada coneixes gent, preguntes una mica com est\u00e0 estructurada la uni, agafes el bast\u00f3 i explores una mica tot \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil. Encara me’n recordo que els primers dies tenia por incl\u00fas d’agafar l’autob\u00b4\u00b4us i anar a la ciutat perqu\u00e8 no coneixia res d’all\u00e0, per\u00f2 ara agafo l’autob\u00fas i vaig per la ciutat sense problemes. Jo diria que el primer mes \u00e9s el pitjor.<\/p>\n
3.Com valores l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019haver marxat? Qu\u00e8 n\u2019has apr\u00e8s? Qu\u00e8 t\u2019ha aportat? (amics, estudis, noves experi\u00e8ncies, pors…)<\/p>\n
He fet amics, per\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil fer amics vertaders, d’aquells amb els que pots confiar-ho tot. Encara que s\u00ed que he conegut bastanta gent amb la qual em considero propera. Experi\u00e8ncies… moltes. Viatjar per moltes ciutats alemanyes, viure sol en un pa\u00eds estranger, parlar en alemany el dia sencer, sortides amb amics, un concert d’un dels meus grups alemanys preferits..
\nPel que fa a les pors, doncs he millorat molt en aquest tema. Quan estava a barcelona em costava molt sortir de viatge o fins i tot anar a una altra ciutat que no coneixia, ara he arribat anar des de Saarbr\u00fccken (la petita ciutat del sud d’Alemanya a la que estic) fins a Hamburg, una ciutat del Nord a 13 hores de dist\u00e0ncia en tren regional.
\nTamb\u00e9 he perdut moltes altres pors, com una bona aprt de la timidesa que sempre m’havia caracteritzat, por a dir que no, por a demanar ajuda quan la necessito… La experi\u00e8ncia Erasmus \u00e9s una molt bona experi\u00e8ncia, per descomptat.<\/p>\n
4.De quins serveis o facilitats gaudies a la universitat de dest\u00ed? Quines difer\u00e8ncies vas trobar amb el servei del PIUNE de l\u2019Aut\u00f2noma? Estaven acostumats a rebre persones amb algun tipus de discapacitat?<\/p>\n
La veritat \u00e9s que no he trobat gaires serveis adaptats. Aqu\u00ed no hi ha Piune, no hi ha servei d’escanejat de materials i era el primer estudiant invident de la majoria dels professors, per\u00f2 tampoc passa res. S\u00f3c una persona que s’adapta bastant b\u00e9, sobretot si tinc els materials a ordinador. tamb\u00e9 em vaig comprar un esc\u00e0ner gran per poder escanejar els materials i aix\u00ed poder escanejar les 50 p\u00e0gines d’un llibre per una assignatura, etc.
\nPel que fa a la mobilitat, aqu\u00ed a Alemanya es paga l’entrenament per a invidents, i no hi ha un servei de transport com el del Piune. He utilitzat l’entrenament de mobilitat unes quantes vegades, \u00f2bviament he hagut de pagar, per\u00f2 ara ja no el necessito, crec que tinc prou autonomia per Saarbr\u00fccken i la universitat.<\/p>\n
5.Amb quines complicacions t\u2019has trobat durant tot el proc\u00e9s? Des del moment en qu\u00e8 vas iniciar la sol\u00b7licitud, preparar les coses per marxar, arribar-hi, viure-hi, etc. <\/p>\n
B\u00e9, com ja he parlat en l’apartat anterior, em vaig trobar amb moltes dificultats els primers dies alhora de moure’,m per la universitat i la ciutat. Tamb\u00e9 m’he trobat amb dificultats alhora d’imprimir, omplir i enviar els documents per correu postal, ja que algunes coses les he hagut d’omplir a m\u00e0 i per aix\u00f2 he necessitat ajuda d’altres amics que parl\u00e9ssin espanyol, perqu\u00e8 si no no sabrien llegir-me el que posaria als documents… Aquests han sigut els principals problemes, per\u00f2 una vegada vaig fer aix\u00f2, els problemes han anat disminu\u00efnt fins al punt de que cada dia estic vivint amb m\u00e9s comoditat i menys preocupacions.<\/p>\n
6.Pots afegir tot el que tinguis ganes d\u2019explicar.
\nNom\u00e9s dir que animo a qualsevol persona amb discapacitat, sobretot amb ceguesa, a marxar d’intercanvi. S\u00e9 que \u00e9s dur, perqu\u00e8 no \u00e9s f\u00e0cil deixar la comoditat de casa i dels amics que coneixes de tota la vida… Per\u00f2 \u00e9s una experi\u00e8ncia gratificant que canviar\u00e0 el futur de qualsevol persona per sempre, si la sap aprofitar…<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Aquest \u00e9s el meu primer post en catal\u00e0 en aquest bloc. Us passo una entrevista que m’han fet uns membres de la Fundaci\u00f3 Aut\u00f2noma Solid\u00e0ria de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Es tracta d’una entrevista sobre la experi\u00e8ncia erasmus amb una discapacitat. Feli\u00e7 sant Jordi a tothom \ud83d\ude42 Nom i cognoms: Oriol G\u00f3mez sentis Edat: … Seguir leyendo Entrevista en catal\u00e1n que me han hecho en la Universidad Aut\u00f3noma de Barcelona<\/span>